De festa!
En cantar tenc alegria
i més quan vos veig ballar,
cantaria nit i dia,
no deixaria de sonar.
Qui és aquella rossa
que me fa ballar,
bota que te bota
no em puc aturar.
Ets sa nina des meus ulls
careta d'amor pintada
sempre que somrius m'agrada:
qui te mira va perdut.
Fixa-t'hi com brilla
s'estel del matí
com sa meva filla
se perd en sa nit.
Avui m'has duit una rosa
que és vermella com la grana,
com es teu amor m'abrasa,
si no et tenc, res em consola.
I una flor colliria
per oferir-te
perquè de cor voldria
enamorar-te.
Es tren ha quedat tot sol
aturat damunt ses vies:
adéu! ja vendran més dies,
que anirem a trescar món.
Txuputxup fa es tren,
txuputxup se'n va
jo en s'enamorat
he fet txepetxem.
Quin al·lot més eixerit
que hi ha en aquesta casa!
És clavadet a son pare,
talment sembla un confit.
Aclucades d'ulls
fas a ses fadrines,
ets un robador,
a totes les mires.
Adéu per aquesta nit
sa bulla ja s'ha acabat
i deixarem de sonar,
si ningú té res a dir.
No em venguis darrera,
deixa'm alenar,
tu quedes enrere
i jo m'he d'anar.
Autor(es): Pilar Reiona
