De flor en flor

Entregirats

I una altre nit sense forces perdo el vol
Buscant un llit potser per ràbia o per consol
No puc sortir d'aquest cercle sense fi
Potser demà quan el amor sigui més clar.

Ja estic fart de saltar de flor en flor
Sense trobar aquells estímuls de debò
No es per gust ni la pluja del disgust
És massa temps amb l'esforç de perdre el tren.

Sense sentir pena fraparem com sempre hem fet
Sense mirar enrere lluitarem pel que hem desfet
Quan torni la lluna li direm el què hem après
Quan tornem a caure ens alçarem del goig després.

Veig el far del destí i la soledat
Vull volar sense estar desemparat
Potser és lo por de les guerres que he perdut
Sento el cor que batega sense amor.

Sense sentir pena fraparem com sempre hem fet
Sense mirar enrere lluitarem pel que hem desfet
Quan torni la lluna li direm el què hem après
Quan tornem a caure ens alçarem del goig després.

Sento el vent del record
I els sentiments tornen al port
Però la llum del nou sol
Em fa sentir el què vol.

Toco el cel i no em sé posar a nivell.
Veig la llum però la tapo constantment
Torno al bar de la treva i el fracàs
Sento a despit l'aventura d'una nit

Sense sentir pena fraparem com sempre hem fet
Sense mirar enrere lluitarem pel que hem desfet
Quan torni la lluna li direm el què hem après
Quan tornem a caure ens alçarem del goig després.