Defora

Hesse

Surto. Surto i camino sense rumb pels carrers grisos d’aquesta
ciutat. Després de la tempesta tot desprèn aquella aroma màgica
d’humitat, escombraries i pixats.
Tinc els cabells vius i tot el que observo es torna pedra. Però miro el
cel rogenc i després de Medusa prendré Andròmeda, que s’acosta,
s’acosta i s’acosta.

Tot sembla que funciona. Uns comencen i els altres continuem.
Sense més. Sense pensar massa. Com un engranatge. Com un
pinyó de bicicleta que avança, pren inèrcia, no s’atura i s’accelera. I
ens reproduïm. I reproduïm coses sense saber massa perquè.
Perquè tot sembla que funciona. Uns comencem i altres acaben.
Sense més.

Avanço. Avancem. A vegades de cares i a vegades d’esquenes.
Uns fan i altres desfem. Uns fem i altres desfan. Però m’aturo, sec,
reflexiono, m’emprenyo i somric. T’admiro. Perquè sé del cert que
totes i tots tenim dret a fer el que podem. El que sabem. El que
sentim. El que volem. A equivocar-nos. A contradir-nos. Em declaro
un enamorat del plaer d’equivocar-se.

I vosaltres? Que totes us ponen. Els que teniu la paella pel mànec.
Sempre tan ben clenxinats. Sabeu què? Que sou tots una colla de
maleïts fills de puta. Sempre al centre del vostre sistema solar. I
nosaltres orbitant. A cegues. Deixant-nos endur per la vostra força
gravitatòria. Per una corrent buida, menyspreable, inconsistent i
sense sentit.

Però caic. La nit és llarga i la ciutat no dorm. És eterna, com les
seves terrasses. I bec, bec i torno a beure perquè no en sé més.
Perquè no en tinc prou. Perquè m’agrada. Perquè m’és igual.
Perquè a vegades la realitat em deixa indiferent, em fatiga i
m’avorreix. Perquè no sempre estem pel que hem d’estar. Perquè
tot sovint m’equivoco. Però crec que corregeixo si fa falta.

I surto i torno a sortir. I decideixo oblidar-me de tota aquesta
porqueria. I continuo. Endavant. I torno a mirar el cel, ara una mica
menys dens. I veig Perseides. Saps? Totes i cadascuna d’elles
dibuixen el teu somriure fugaç. I m’entristeix i em reconforta pensar
que l’únic que m’importa és que t’estimo. T’estimo, t’estimava i
t’estimaré sempre més.