Deixa'm respirar
Deixaʼm respirar, la sang em bull,
els ulls sem queden blanc de pensar.
Que he de fer, com tʼho diré esperant,
el moment que mai arribara.
Encongit de por, per fer-te mal.
No és tan fàcil recordar,
mil imatges que cremen,
imatges que em venen el cap,
que dema sentirem..
I entendre que tʼenvagis, mʼoblidis, tʼenfadis
i tanquis la porta davant del meu nas.
Seran les hores que em mengin per dintre,
les hores que sembli que mai passaran.
Però dema tot haurà acabat,
és el moment de tornar a començar.
Ie ie ie..
Deixaʼm explicar, que ho sento molt
i demanar perdo quan no hi sóc,
hi he de ser.
I entendre que tʼenvagis, mʼoblidis, tʼenfadis
i tanquis la porta davant del meu nas.
Seran les hores que em mengin per dintre,
les hores que sembli que mai passaran.
Però dema tot haurà acabat,
és el moment de tornar a començar.
Però dema tot haurà acabat,
és el moment de tornar a començar.
