Deixa que exploti
Aguantes el tipus, dissimules tan perfecte
la constant contradicció de les paraules amb les mirades.
I deixa que exploti, que t’ofegui,
deixa que sagni i que se t’emporti
Em resulta tan fàcil complicar que el que no és,
em resulta tan fàcil escapar i no afrontar.
Si pogués aprofitar el que tinc sense pensar,
el que m’estic perdent.
Aguantes el tipus, però no et creus l’argument
i les raons que et feien seguir, moren lentament.
I et trobes la realitat,
mai vas voler la veritat.
Em resulta tan fàcil complicar que el que no és,
em resulta tan fàcil escapar i no afrontar.
Si pogués aprofitar el que tinc sense pensar,
el que m’estic perdent.
Però ja t’ho coneixes, i saps molt bé quin és el següent pas
i no penses frenar.
Em resulta tan fàcil complicar que el que no és,
em resulta tan fàcil escapar i no afrontar.
Si pogués aprofitar el que tinc sense pensar,
el que m’estic perdent.
Autor(es): Gerard Giner
