Deixem la ciutat
Deixem la ciutat,
aquesta ens queda gran,
no veig el cel, no veig estels.
Deixem la ciutat,
escapa, vine amb mi,
fora d'ací, d'aquest trist niu.
I no caurem sense tu
i no creurem sense tu...
sense tu.
Matins nuvolats,
disfresses de l'hivern,
paren el temps per descansar.
Ja no ens queda inspiració.
Per què no n'aprenem?
Per què no deixem de suportar el temps?
Tristes melodies impregnant
tot allò que passa al teu voltant,
El respirar tan sols és...
és la recompensa.
Deixem la ciutat...
Deixem la ciutat...
Escapa, vine amb mi...
Escapa, vine amb mi.
Escapa, vine am mi!
Em sent com el prota
d'algun llibre de Kafka,
com la gota que colma el got;
fora del meu lloc,
fora de l'atmòsfera,
com si juntares gel i foc
Brolle el clavegueram
com si fos un geiser
el gris d'aquesta ciutat
no em deixa créixer.
Do re mi fa sol
per damunt de l'asflat
ritmes pel carrer
i música per créixer
Ja no ens queda inspiració.
Per què no n'aprenem?
Per què no deixem de suportar el temps?
Tristes melodies impregnant
tot allò que passa al teu voltant,
El respirar tan sols és...
és la recompensa.
El color obscur de la ciutat
deixa un olor amarg,
carruatges de metall...
Equilibri dins la teva ment
determina l'actuar,
les paraules ja no ens valen...
I així t'ho dic,
ho intentarem,
aquesta nit escaparem.
