Dejuna tu, que ells ja s’afarten (cuplet de Fineta)
FINETA:
Jo feia de modisteta al carrer de Robadors
i per fer alguna pesseta vaig parlar amb alguns senyors
i em van dir que el que jo anhelo era tot al Paral·lelo;
del taller vaig tocar el dos.
Així fou com la modista va deixar agulla i didal,
gran artista modernista a l’Apolo i al Condal,
amb perruques i pintura i un xic de cara dura,
vaig triomfar a la capital.
“Trista rosa desfullada”,
cantava jo en el cuplet
però a casa, ocupada,
jo me’n feia un dineret.
Militars i fabricants,
canonges i capellans,
ells amb ganes i jo amb set,
jo me’n feia un dineret.
Per a les coses del vici
jo tenia un do especial,
ells, de caps al precipici,
jo comptava cada ral.
Quan perdien la xaveta
més en rajava l’aixeta,
jo aprenia de moral
i comptava cada ral.
Dejuna tu, que ells ja s’afarten,
tu, ruc poruc, sense adonar-te’n,
sigues bon jan, que ells ja s’ho fan,
vés esperant, que ells van tirant.
Hi havia cada bandarra
que tenia molt d’encís,
o em donaven la tabarra,
que em volien posar pis.
Molts casats i emmainadats
i, de franc, alguns soldats
per permetre’m un somrís,
que tenien molt ... palpís.
A un fabricant de panyos
li vaig treure tot el suc,
i em vaig dir, saps què, m’afanyo
i em retiro, ara que puc.
Més val deixar Barcelona
quan la bossa encara sona,
però la lliçó me n’enduc,
i em retiro, ara que puc.
Dejuna tu, que ells ja s’afarten,
tu, ruc poruc, sense adonar-te’n,
sigues bon jan, que ells ja s’ho fan,
tu vés resant, que ells van filant.
La ciutat és ensopida,
no m’hi he pas avesat,
i a mi el vici encara em crida,
no puc dir que m’ho he deixat.
Fins i tot un plaer nou
n’he après, que ara m’escou,
quin goig, encetar un pecat:
no diré pas que m’ho he deixat!
Ahir ama, avui clienta,
vinc disposada a pagar,
que en tinc l’ànima roenta
per deixar-me estomacar.
Encara el meu crit de guerra
entono en aquesta terra
avorrida com el pa,
un crostó de mal llescar:
Dejuna tu, que ells ja s’afarten,
tu, ruc poruc, sense adonar-te’n,
sigues bon jan, que ells ja s’ho fan,
sigues bon jan, que et cardaran.
