Del que vaig ser

Esquirols

Del que vaig ser vull fer memòria;
prou de cadenes i fermall!
Vull recordar la meva força
i el viure al bosc, sense abrigall.
Per un grapat de canya dolça,
l'esquena a l'home no em vendré;
i els meus companys vull tornar a veure
i el bosc on tenen llur recer.

Me n'aniré fins a ser dia,
fins que l'albada apuntarà,
cap al bes pur de la ventada
i a les moixaines del riu clar.
Esberlaré la meva estaca
i aquesta anella que em fan dur:
veuré companys i amors antigues,
que no els governa pas ningú.