Del segle XV, fragment
La joventut està podrida,
ja no te cura, ja no te mida,
salta marges, salta parets,
i tots els deures i tots els drets.
Ho diuen romanços, ho diuen cançons,
el vaixell s'enfonsa
se'n va cap al fons.
Però on anirem, anirem a parar?
això, qui ho atura, ho aturarà?
amb aquest noi del crit i la grenya¡
aquesta noia que tot ho ensenya¡
Ho diuen romanços, ho diuen cançons,
el vaixell s'enfonsa
se'n va cap al fons.
Dalt del vaixell que bé que hi vivia,
creient-e que mai no s'enfonsaria,
però si s'enfonsa. Què et pot passar?
perquè jo, senyors, no se nadar.
Ho diuen romanços, ho diuen cançons,
el vaixell s'enfonsa
se'n va cap al fons.
