Demà

Brams

Demà la terra deixarà d'estar en mans
dels destructius beneficis d'uns quants.
Demà on comença i on acaba el país
no ho marcarà Madrid ni París.
Demà els mitjans de producció
els tindrà el poble treballador.

Mai farts de desitjar,
continuem omplint el sac de l'esperança.
Mai farts de desitjar,
convertint-ho en versemblança,
que el poble mai no es cansa de somiar.

Demà el racisme i els seus curts aliats
tindran els dies comptats.
Demà també ens haurem, per fi, alliberat
dels rols que imposa el patriarcat.
No voldrem ser ni petits ni grans,
ser el que som: Països Catalans.