Demà, qui sap?
es fa molt tard, es fa de nit
he malgastat alguns amics
la lluna veu sense emoció
l'alè glaçat al meu balcó
l'amor és tant bonic com tu
és senzill i poc segur
com un raig de llum a l'aigua
i els teus silencis són per mi
entrebancs del meu camí
de paraula en paraula
quan voles lluny, i et perdo el traç
sento la por del meu fracàs
i en la foscor del cel s'esmuny
la llum tranquil·la dels teus ulls
l'amor és tant bonic com tu
és senzill i poc segur
com un raig de llum a l'aigua
i com el sol busca el ponent
el silenci va prenent
el lloc de les paraules
quan miraràs, jo t'he de dir
no t'ho pensis, vine amb mi
trepitjarem velles ciutats
tot serà nou, demà, qui sap?
l'amor és tant bonic com tu
és senzill i poc segur
com un raig de llum a l'aigua
i del record de joventut
sentirem com neix el gust
de les noves paraules
Autor(es): Enric Barbat
