De matinada

Santi Vendrell

Silent arribaré
no vull pas despertar-te
de reüll miraré
el retrat de l'aliança.

Tranquil.la dormiràs
potser somniant en fades,
no podràs pensar mai
d'on vinc de matinada.

I l'endemà quan marxis deixaràs
l'esmorzar a taula,
que quan em llevi estigui preparat
i em trobi a casa,
"adéu amor" diràs
i un petó em dónes a cada galta
i feliç marxaràs
és el teu món, el teu fracàs.

Vida, no em diguis mai
que t'expliqui on em perdo,
vida, no pensis, no,
que t'enganyo
jo t'estimo, èro
una nina amb ulls blaus
m'ha robaat el cor,
no és només un joc,
deixa'm viure amor.

I tu seràs feliç,
explicant tes històries
em parlaràs del temps,
la feina i el que cobres.

I jo absent et diré
que sóc feliç a prop teu,
però en canvi pensaré
en l'amant que em té pres seu.

I un dia fent l'amor t'adonaràs
que no sóc amb tu,
sense saber-ho hauré pronunciat
el seu nom molt fluix,
llavors tu callaràs,
passarà el temps tots dos a casa,
en secret ploraràs
sense dir res
ho ignoraràs.