
De nit
Nana, ets tendresa. Tràngols? Han marxat.
Nana, lluna plena. Llavis que volen besar.
I entre sospirs el sol s’amaga un cop més.
Ja arriba la nit i tot batega lentament.
Nana, com t’estimo. Somnis a tocar.
Nana, jo et miro com si no hi hagués demà.
I entre petons ens embolcalla la foscor.
Tanco els ulls i tot descansa sense por.
Nana, sense pressa. Així és més dolç.
Nana, pell de seda. Instants de bellesa i zel amb tu.
Autor(es): Carmen García