De nit
I per què, si és de nit,
avui tampoc torno a tenir son?
Hi ha llums al carrer
i tot està tan ple de gent.
I ningú... Ningú diu res.
I mentre espero
que el sol torni a sortir
i pugui cridar tranquil,
sento com dins del meu cap
algú s’està barallant
de veritat...
No em deixa respirar.
Per què pensar en el matí,
si sé que tornarà a venir la nit?
No, ja no ploraré,
però tindré el regust
d’haver mort abans.
Esperaria la pluja
però sé que tampoc...
Sempre arriba el moment
en què vols deixar-ho tot,
despertar i caminar.
Autor(es): Trenkaband
