Dependència amorosa
Recordo que era diumenge
va arribar i em va sorprendre molt
al meu costat va anar a seure
com més parlàvem, més ens veiem els dos.
Un anell al dit portava
un gran cor s'hi dibuixava en ell
jo la mirava i ella em mirava
com més la veia, més m'agradava a mi.
I és que ja no sé què fer per a poder-te satisfer
potser és que no me n'adono o és que ràpid abandono
i ara el millor és que t'oblidi
a pesar de l'esperança no puc seguir
amb aquest martiri quan recordo la teva cara.
Aquella tarda ja no em mirava
quan li parlava ella pensava de mi
no sé si era fet a posta
però es que no trobo cap resposta en mi.
I és que ja no sé què fer per a poder-te satisfer
potser és que no me n'adono o és que ràpid abandono
i ara el millor és que t'oblidi
a pesar de l'esperança no puc seguir
amb aquest martiri quan recordo la teva cara.
Autor(es): Desiguals
