De pressa
El despertador a les sis ens diu que ja està bé,
ja prou de jaure al llit: Fica't en peu, des-per-ta!
Renta't bé la cara i pren-te ràpid el café,
els minuts no paren, màquina perfecta.
Agafa el cotxe, bus, tramvia, el que et vinga millor,
però recorda que no has de parar-te ni un segon,
el sistema ens envolta i mai ens donarà repòs,
però ets tu qui ha elegit viure així de de-pres-sa.
Ja n'estic fart, parem un poc, deixeu que us diga:
cal respirar, mirar el cel, viure la vida.
Crec que potser així vejam el que ens envolta
i obrim la porta a qui ens estima.
Parem un poc, desconnectem d'aquesta eufòria.
Sempre girant, sense descans, aquesta nòria
pararà en sec, en un segon, quan la mort vinga.
Serà el final de nostra vida.
El cotxe va molt ràpid i hem d'arribar els primers
Ens vibra el cos com en un mini-shock elèctric.
Si algú caiguera a terra mala sort, no puc fer res,
potser algun boig potser algun excèntric.
Fiquem l'empremta perquè a tots els quede ben clar
que són més desgraciats, que són uns pobres ignorants…
tota la gent que queda per davall és inferior
i així arribem a dalt on ens espera tot l'èxit.
