Desastres blues
De vegades no fa sol
i no surt res com tu vols.
I per més que intentes fer
tot s'embolica i cap cosa et va bé.
El que cal, llavors, és serenitat,
paciència i bona voluntat.
I pensar que, potser
amb una mica d'humor, tot anirà millor.
Si un dia et lleves amb el peu esquerre
i tot el que fas va per terra,
fes-me cas: si ho veus tot negre i confús,
canta ben fort aquest blues.
Avui al matí m'he llevat molt tard
perquè el despertador no havia sonat.
M'he vestit corrents i no he tingut temps
ni de rentar-me ni prendre l'esmorzar.
He marxat empipat, anava com un boig,
tothom em feia nosa expressament.
Però després he comprès que sense atabalament
hauria arribat igualment.
L'altre dia vaig poder aconseguir
que una noia volgués sortir amb mi.
Vaig ser puntual —cosa estranya en mi,
que sempre arribo amb mitja hora de retard.
A poc a poc els minuts anaven passant
i ja em temia el desastre final.
Tot va ser un error, voleu saber perquè?
M'havia confós de carrer.
