Descarrilant
Dret enmig de la immensitat que m'envolta veig un senyor
un senyor molt vell i gris que m'observa amb ulls de tristor
veu com camino cap a ell mentre em crida que no
que no m'hi acosti més, que el futur és ple de foscor
Però jo segueixo endavant
com un tren que va avançant
deixant enrere dies de felicitat i glòria i alegria
per trobar desencant
Un tren s'acosta lentament des de l'horitzó
volen que se m'emporti lluny per conèixer el món
que em porti a través de les planures desertes i em deixi tot sol
enmig d'una terra on la gent només neix, creix, plora i mor
Però jo segueixo endavant
com un tren que va avançant
i com més enrere deixo allò de què em sento orgullós
més profundament m'enfonso,
més profundament confós.
Autor(es): Eric Fuentes
