Desconeguda

Santi Vendrell

Com cada matí l'he vist
sempre està asseguda en el seu banc
he passat molts cops
però mai es fixa en el meu cant.

Que bonica que és si el sol
li pentina un raig els seus cabells,
i quan riu, la vida
s'omple de roses i clavells.
És un joc,
només un joc
que a cops enganya
i que acostuma a trencar els cors.

És un ball màgic i antic
que no té pressa
ni té principi ni te fi.

Com cada matí l'he vist
m'agradaria saber com es diu
ni tan sols sé on viu
però sé del cert que em té captiu.

Quan està a prop meu se'm perd
tot el que li hauria d'explicar
no calen paraules
quan la música se'n va.