Desconsol
Una mare amb una foto en una plaça
una amant condemnada pel sol que s'alça
Una filla vetllant el llit de mort del pare
una noia que espera del front una carta
Closes a la pedra,
l'angoixa i la por
tancats a la pedra,
el plor i el dolor (i el dolor)
Closa en una pedra, l'esperança
mentre s'ofega en llàgrimes
la il·lusió altre cop trencada,
lligada als límits de la realitat
Una mala notícia que trenca la calma
una mort que arriba en telegrama
Una esposa que no es sent estimada
una dona que plora maltractada
Emergint del marbre més blanc,
el relleu de la foscor
colpejat per tants temors
donant forma al buit de la raó
Closes a la pedra,
l'angoixa i la por
tancats a la pedra,
el plor i el dolor (i el dolor)
Palpitant la pell de la roca
al compàs del plor
sobre blanc, es fa més dur
el contrast del desconsol
Autor(es): &R9
