Des d'ací baix
Des d’ací baix
De vegades pense com estaria i tu com estaries
si encara estigueres ací si encara estigueres amb mi
al costat de la gent que t´admira i aprecia
perquè sentim la presència al nostre voltant
en les coses que ens vas ensenyar i pels camins que ens vas guiar
…. Des d’ací baix....
Des d’ací baix jo recorde
paraula a paraula sospir a sospir, el sentit d´aquesta puta vida
de les altes i baixes que ens toca patir, i ara pense amb la teva filosofia
que sempre està present encara que em faja morir
derramant mil gotes d´alegria en la més lletja situació en la que tu t´hages vist
I ara arriba el moment de pensar amb tu, de pensar amb mi de fer-ho amb el futur
encara quan tanque els ulls apareixes somrient i molt content per tot el que has viscut
de tu van aprendre moltes persones dins i fora de les aules que ara ja s´afonen
però la veritat, pel que puc notar es que són milers de cors als que tu vas arribar
Mire al cel, mire al cel i busque en les estreles el teu calor
de sobte el trobe al meu cor
Alce el cap mire al cel em pregunte per la nit quina serà la d’ell
eixa estrela que brilla més que les demés per molta boira que faja el camí me’l fa més ferm
sempre disposat a treballar, arrimaves el muscle encara que fora pactant unes risses a canvi sempre has donat, fins un poc de gasolina per nosaltres vas tragar
No tenim prou diners per a comprar els grapats de bon moments que vam passar amb tu
la paraula mestre es queda menuda per poder nomenar a la teva gran figura
i als teus valors que ens vas mostrar i cada dia que passa el meu respecte es fa més gran
Mire al cel, mire al cel i busque en les estreles el teu calor
de sobte el trobe al meu cor
Autor(es): Desustancia
