Des d'ara mateix
Pendent de tot moment per fer una estona,
deixant que corri el temps i anar badant,
plorant la teva sort, la deixes córrer
i esborres la il·lusió dels primers anys.
I esperes una empenta des de fora
deixant la porta oberta per si un cas,
no juguis que l'amor no té cap hora,
i a l'hora no s'hi pot anar quasi mai.
Ara! Des d'ara mateix!
Ara! Des d'ara mateix!
Espavila't que la vida marxa d'hora.
Però ho mires i ho rumies nou vegades,
i treus l'arrel quadrada, tan content,
quan creus que ja t'agrada i be t'ho empasses,
arribes... Que has fet tard de pensament.
I no ho vols acceptar, i fins t'hi enfades,
creient que tot és fruit d'un mal accent.
No pots entendre-ho clar d'una vegada?
Aquí no manen gens tants pensaments.
Ara! Des d'ara mateix!
Ara! Des d'ara mateix!
Espavila't que la vida marxa d'hora.
Autor(es): Ignasi Morer
