Des de la tomba- Sent la remor

Al Tall

Sent la remor d'homenatge i dolçaina
que em ve de l'altre món amb forta gresca,
no sóc res, no sóc ningú, només uns ossos,
cóm podeu venerar esta misèria?

Quins discursos armeu vora ma tomba
amb mentides i fraus fora de seny;
sent el mateix calfred que m'amerava
quan Franco em tornà els ossos a Poblet.

Prou violacions a les meues despulles,
profanacions, carros d'artilleria,
estic cansat que em volqueu del sarcòfag,
d'anar canviant de temple a sagristia,

de mescla d'ossos i ultratges fent tria
des d'un contenidor fora de mida,
de taüt en taüt, de plom a fusta,
de ser emparedat en una ermita.

Deixeu doncs descansar les meues restes,
només acataré el vostre homenatge
quan no em tracteu com farsa de folklore
i defenseu la meua obra amb coratge.