Desencant
D'un glop amarg vaig cosir
Tots els llençols que tenia esparracats en el llit
No reina meva, he dit no, ho he après per sort
No necessito que em trenquis la nit.
Enfilant cors per agulles,
que amb la humitat es mullen i que acaben amb el cos oxidat
Per després bordar teles, cobertes de pena,
Amb la lluna no quedaré pas
Quina desil·lusió més gran,
Jo ja t'estava per menjar,
Queixalada a queixalada
Però t'has anat enverinant
I m'he quedat desorientat
El dimoni vestit de fada
No tinc arguments per a interpretar (aquesta historia absurda)
Jo que de tu m'havia enamorat (una cosa molt profunda)
Una princesa amb un cert desencant (un princesa oculta)
No et burlis de la meva filosofia, perfumada de simpatia, me la robes dia a dia
El tren no pensa partir
el tren no pensa arribar a la propera estació
Millor em quedo a terra, sense bitllet ni maletes
I a pintar la vida de color
No vull ser peça d'un puzzle,
el qual fas tu i a més esclau dels teus jocs mes durs
Volia ser màrtir a la teva guerra
però al final vaig acabar desertant.
Un titella a les teves mans
que ja té els fils trencats
I que no s'aguanta de peu
Quina desil·lusió més gran
¿com has pogut canviar tant?
¿Qui m'abrigarà a l'hivern?
No tinc arguments per a interpretar (aquesta historia absurda)
Jo que de tu m'havia enamorat (una cosa molt profunda)
Una princesa amb un cert desencant (un princesa oculta))
No et burlis de la meva filosofia, perfumada de simpatia, me la robes dia a dia
Visc dintre d'una ampolla
Només veig paranoies
No vull "chantar la muí"
Estic molt bé aquí
No tinc arguments per a interpretar (aquesta historia absurda)
Jo que de tu m'havia enamorat (una cosa molt profunda)
Una princesa amb un cert desencant (un princesa oculta))
No et burlis de la meva filosofia, perfumada de simpatia, me la robes dia a dia
Autor(es): Toni Bautista,Toni Bautista/ DesenKant
