De sentit i vorera
Quan tot sembla començar
i dos camins es mesclen,
les travesses van canviant
de sentit i de vorera.
O, ara vaig re-programat,
o l'aigua em treu la peça,
sóc part d'aquell ramat
que ja pensa en fer dreceres.
I no trobo solució ni a la fe ni a la ciència,
emmetzinada frescor, bona nova mentidera.
Puc sortir totes les nits
o cuidar les dues cases,
li és igual fruit o destí,
si no vol, no passa.
Trec el cap i no veig llum,
foto el camp i ve al darrera,
fa que l'aire sembli fum,
que ha florit de tanta espera.
Una bossa que era buida, l'ascensor s'ha espatllat.
S'allunya aquesta crida d'un dels fets més animals.
Semblen coses de la vida,
com també pot ser un embut.
La pregunta, que ja triga;
pot morir qui no ha nascut?
Semblen coses de la vida,
com també pot ser un escut.
La pregunta, que ja triga;
pot morir qui no ha nascut?
Refotut enteniment, ridícula esperança,
cremaré tots els papers d'una fila que ja cansa.
Deien que vas ser un puntet, una arrel que no avança,
un desig que he fet anhel, necessito tocar-te!
