Desert

Carles Enguix

Quan el silenci
és molt abusiu
m'amague darrere de tu.

I observe com passa
fugint molta gent
no sé per què corren,
no sé perquè.

I em ve la gana
de trencar amb tot
i des de la meua finestra,
cridar.

Carrers abandonats
a la matinada,
s'esmunyiren les idees
s'esfumà la paraula.

Absent de gràcia
mig abandonada
la raó agonitza
tot es para

I em ve la gana
de trencar amb tot
i des de la meua finestra, cridar.

Desert per ací,
tristesa per allà
l'odi que incubem
la història esborrarà.

Esclaus i enganyats
pugem il·lusionats
una escala trencada
pendent de falcar.

I em ve la gana
de trencar amb tot
i des de la meua finestra, cridar.

La boca callada
les mans esgotades,
s'allargaren les ombres
anhelem més batalles.

La taula està coixa
la cadira buida,
som un esborrany
immers en la mentida

I em ve la gana
de trencar amb tot
i des de la meua finestra, cridar.

Els ulls tancats
les ments confoses
ens veten camins
declarem excuses.

Sembla que tot haja sucumbit
profund abisme
només resta l'oblit.