Desfilant pel món dels tous
El miracle dorm
desfilant pel món dels tous
mentre el núvol cau
protestant per tot el cel.
La cançó del vent
neix del sol naixent,
el talent del temps promès
a l'infern del crit amarg.
Quina part del conte no hem entès
per seguir igual que fa milers d'anys?
De què ens serveix raonar i pensar
si el progrés que fem ens fa més esclaus?
El miracle dorm
desfilant pel món dels tous,
el vers que no he escrit mai,
el verí de tants amics perduts.
Cultivem l'horror infinit al fi,
lluitem fingint amor etern,
preferim morir sempre mentint,
prometem l'esforç patint.
Què ens hem pensat? Què ens hem cregut?
Que som el centre de l'univers?
Doncs no som res, no som res,
no som res.
Autor(es): Carles Cuxart
