Desig
Una llum de plata,
un mar tan calent
que m'encén els desitjos,
se me'n va l'enteniment.
Una lluna de plata
m'escalfa a foc lent,
i m'encén el desig,
m'enverina el pensament.
Una lluna de plata,
picarona i confident,
s'ha apagat tot de sobte
i ens mira tot somrient.
Ens fa treure les botes
i ens capbussa a la foscor,
encegats pel desig
no veiem que estem al port.
La lluna en un cove,
l'amor que m'empeny.
Anem dins de l'aigua,
que sí, que no,
que aquí tinc molt fred.
La lluna en un cove,
l'amor que m'empeny.
No em facis preguntes
que s'escapa el temps.
Una lluna de plata,
un mar tan calent
que m'encén els desitjos,
se me'n va l'enteniment.
Una lluna de plata
m'ha robat la raó,
i a les aigües del port
jo he enfonsat el mocador.
He deixat les sabates
a l'amarrador del moll,
i et miro fugissera,
amb set de sal i suor.
Anem que ens gronxin les ones,
oblidem l'asfalt,
encegats per la nit
el que pensin tant se val.
La lluna en un cove,
l'amor que m'empeny.
No em facis preguntes
que s'escapa el temps.
La meva xiqueta ha caigut al foc,
s'ha cremat les vores del mocador groc.
