Desitjos indecisos

Rockness

Els nacionals van per l'acera
Mirant de fer-se els durs
Joves esperits baixen la rambla
Destí a deixar la solitud
La gent gran contempla els joves
Pensant en el seu futur
I jo tant sols em pregunto
Si el podré afrontar amb tu
Ja fa dies
Que visc de la promesa
Del teu últim petó
I crec que veus
Que vull saber
Si vols anar de debò.
Tant tu com jo
Som presoners
A les arteries de la ciutat
I si lluitem plegats
Arrencarem les nostres cadenes
Aprendrem a córrer
Aprendrem a volar
I podrem fer miques aquesta ciutat.
Vaig veure la lluna
A la teva mirada
I des de aleshores
La necessito per viure
En els teus ulls hi ha mil somnis per encetar
Mata a tots els teus fantasmes
Per omplir-los de vida.
Au Maria
Done'm la mà
L'únic que ens queda per perdre
Són les nostres animes
Vull morir amb tu
Aquesta freda nit
En un petó infinit.
Forjarem el nostre destí
Amb la nova alba d'aquest matí.
La vida dona moltes voltes
I t'emborratxa de sorpreses
Si et topessis amb la feblesa
Agafem fort de la mà
Vam mirar de posar sempre al davant
La raó a la temptació
Però ara el cel es del color d'un televisor en un canal mort.
I en cadascun dels teus petons
Asaboreixo l'odi i l'amor
I no se quin es el salvatge
O quin es el de debò.
A mi ja m'està bé arribar a la fi
Amb la promesa del teu últim petó infinit.
Però ara ets tu qui ha de decidir si el que vols fer
El que vols fer es fugir amb mi.
A mi ja m'està bé arribar a la fi
Amb la promesa del teu últim petó infinit.
Però ara ets tu qui decidira
Si amb mi...te'n vols anar.