De somni
Si tots els somnis que un hom somnia
fossin de veres, com fruiría!
Abril, temps d'ales, un clar migdia,
en verda prada jo al ras dormia.
Una donzella m'apareixia,
cara de rosa de satalia,
posat de reina, dolçor d'aimia,
d'un vel de seda l'aire fremia;
mentre em besava, jo em deixondia,
llavis melosos com l'ambrosia;
se m'ajaçava, jo em removia
i, amb les gronxades, tota glatia,
però no es donava: vol i dolia...
que recelava si la traïa.
Ja, consumint-se, per fi em diria:
"Ai, gallard jove, Venus m'envia,
Ja, consumint-se, per fi em diria:
"Ai, galladr jove, Venus m'envia,
tota m'abruso de frenesia,
el cos et dono i l'ànima mia
si no em signaves amb ta homenia,
de trista pena jo em moriria.
Tant com em lasso de melangia,
pel que més vulgues, don-me alegria,
i no em refusis, per cortesia:
tinc a les venes sang de noblia.
Tant d'or i plata jo et donaria
si el cor regales tant com ansia.
Pren-me, sóc teva, si t'abellia,
cara de rosa de satalia;
com tu, cap altre no trobaria
garrit i amable per companyia".
Qui, amb tal lliuarança, no desvaria?
Jo que, tot d'una, ja la cenyia
i amb cúpids llavis l'assaboria
fins a l'obaga que més delia.
Ai, de Cupido quanta falsia!
que amb fletxes vanes es devertia!
Ventura fóra en tal demesia
que, en lloc de somni, veritat no sia!
Autor(es): Anònim
