Desperta al dolor
Has vist cada mite ensorrar-se en la pols.
No és la puresa, és l'avanç de la corrosió.
El que queda són arrapades, cicatrius i bonys.
La rebel·lia potser, la flaire de la putrefacció.
Les riallades et fan sord.
Els oblits remunten el soroll.
El teu va ser un somni bord.
El que triomfa és la crida de la vanitat.
Tots els ordres, enemics de la fraternitat.
S'amunteguen les proclames dels predicadors.
La mentida d'ahir és el pa ranci del Nostre Senyor.
Permeteu-me d'esmolar les dents,
d'encaixar la boca en l'aliment,
la carronya infecta del present.
Desperta al dolor,
real i necessari com l'altre costat.
La sort de l'amor,
si la trobes faràs bé de sentir-te afortunat.
Assumires el deure del fidel soldat.
Ja ni recordes quantes vegades t'han assassinat.
En el brou de les idees t'hi van rebullir.
L'arrogància d'ahir ha esdevingut un humil sospir.
Vas provar la reconciliació.
Descobrires que no hi ha perdó,
per qui ha perseguit la perfecció.
Desperta al dolor,
real i necessari com l'altre costat.
La sort de l'amor,
si la trobes faràs bé de sentir-te afortunat.
