Desperta-te (Serenada a Tereseta)

Franca Masu

Desperta-te i escolta aqueixa veu:
veu així trista i malinconiosa.
Desperta-te del sòmiu tou, donosa,
i escolta, que te parla lo cor meu.
Del cel la lluna, blanca com la neu,
envia un feix de llum a la teulada:
desperta-te del sòmiu tou, la fada!
Desperta-te del sòmiu tou, la bella!
Damunt del tou capçal posa l'orella:
escolta, que te parla lo cor meu.

Si venguerà lo dia que, en nom de Déu,
la tua i la mà mia s'estrenyiran,
lo meu i lo cor tou s'ajuntaran,
amb la tua serà l'ànima mia.
Qui bell que nos pareixerà lo dia!
Desperta-te i escolta aqueixa veu.