Despertar al cel
Cels que no han caigut
les estrelles que reculls del terra son els seus fruits
Cels caminant descalç
sobre la terra agredolça que s’estén davant teu
Murs de pedra càlida, laberints finits
Tardes que passes de llarg altres camins
Sento mil històries que han passat al teu voltant
Confio que el teu seny no t’hagi dut per cap parany
No sé quan de temps estaré llepant les ferides, desfent les mentides que t’enverinaren el ulls.
No comprenc tot el mal que et vaig fer, però escolta’m i mira’m i pren el meu cor contra el teu
Voldria navegar entre els núvols lluny
Voldria despertar al cel.
Les cartes que no t’escriuré, parlen de coses que el meu cor em diu que n’oblidi per sempre l’arrel. I no sé el secret d’enterrar aquesta daga i desfer les nits que esperava impacient el retorn d’un amic.
Voldria navegar entre els núvols lluny
Voldria despertar al cel.
