Després de travessar l'Atlàntic
Després de travessar l'Atlàntic
i perseguir el discurs del sol
la ciutat fa olor a goma cremada
i un taxi ens porta fins al Malecon.
Les dones del Deauville somriuen
quan l'Òscar els hi canta una cançó
és hora d'una última Bucanero
abans d'enfrontar-se a dormir sol.
Al Floridita un Hemingway de bronze
pren daikiris i balla el Chan-Chan
a part dels dos cambrers i els músics
no hi ha cap més cubano dins del bar.
Al paradís de la revolució
les revolucions semblen prohibides
els carrers són plens de sol a sol
i es sent una remor que demana sortides.
Che Guevara al dors d'una moneda
no deixa de ser un tòpic més
pels turistes de cartera plena
hotels de cinc estrelles i Chevrolets.
La ciutat mira descolorida
sembla bloquejada la il·lusió
el joc del gat i el gos no acaba
i al final el poble s'endú els cops.
Sento bategar La Havana
les ones pugen fins al carreró
m'ho miro des de la novena planta
amb el vertig d'una nova cançó.
Després de travessar l'Atlàntic
amb ganes de tornar a estar amb tu
em fas sentir un estrany a casa
i penso que mai podré ser d'enlloc i de ningú.
Autor(es): Jordi Gasión
