De tot fa mil anys
De tot fa mil anys
De quan l’un de l’altre érem fans
De la casa buida, de tu.
De coses que no sap ningú.
De tot fa mil anys
De jugar a baixar-te els tirants
Del primer cop que et vaig mentir
D’”estaries millor sense mi”.
De tot fa mil anys, però dins meu, ha passat sols un segon
I l’he dedicat a trobar-te a faltar.
De tot fa mil anys, que ens hem perdut, mil anys que no ens hem trobat
No se ni si encara vius a la ciutat.
De tot fa mil anys
De sopars romàntics als pans
De riure amb les pelis de por
De comptar entre el llampec i el tro.
De tot fa mil anys
Dels llavis dels ulls, de les mans
De dir-me adéu en un paper.
De creure’m que sobreviuré
De tot fa mil anys, però dins meu, ha passat sols un segon
I l’he dedicat a trobar-te a faltar.
De tot fa mil anys, que ens hem perdut, mil anys que no ens hem trobat
No se ni si encara vius a la ciutat.
Autor(es): Argenté
