De veritat, de mentida
Un matí, anant a ca l’avi,
una vaca em vaig trobar.
Era blanca, amb coloraines,
taques roses i blau clar.
De veritat?
De mentida!
Ai, quina vaca
tan divertida!
En lloc d’ulls té girasols,
porta un llaç groc a la cua,
els llavis li fan com un cor...
Du ventall, que així no sua.
De veritat?
De mentida!
Ai, quina vaca
tan divertida!
Tot fent uns passos de dansa,
davant meu fa un giravolt,
i amb uns bramuls que m’eixorden
canta “ Do-re-mi-fa-sol!”
De veritat?
De mentida!
Ai, quina vaca
tan divertida!
Quan es cansa de trescar,
va i fa un salt tan alt com pot,
que té la casa en un núvol.
Quan és dalt, em fa un llengot.
De veritat?
De mentida!
Ai, quina vaca
tan divertida!
Autor(es): ,Xavi Múrcia
