Dia de Sant Llorenç
Demà és el dia de Sant Llorenç, festa del nostre patró,
i es fa un concurs de carabasses, famós en la regió.
Però tots els anys faltava el dia de la inauguració,
'Don Cipriano Biendicho', governador de la regió.
I 'Don Cipriano' era del poble, fill de Pepa la curandera,
que va patir més fam que un lladre i tenia més cap que una panera,
i no tornà a aquell poble des de que acabà la carrera,
estirà moltes jaquetes i aplegà a governador.
L'alcalde molt calent repicà en l'ajuntament:
Demà és el dia de Sant Llorenç, festa del nostre patró,
i es fa un concurs de carabasses, famós en la regió.
El governador vull que vinga a la inauguració,
per a que se'n recorde del poble i arriben solucions.
Un pasdoble sonava quan arribà el governador,
i en el balcó de l'ajuntament l'esperava l'alcalde i el retor.
Pujà al balcó i digué un discurs; visca el sant patró i que comence el concurs!
S'amuntonaven els carabassots que portava la gent,
i el notari els pesava a la porta de l'ajuntament.
I deia l'alcalde: Governador, bega aiguardent,
que tot açò va a càrrec del nostre il·lustríssim ajuntament.
El governador i l'alcalde begueren tanta cassalla,
que no s'aguantaven de peu, portant els dos mitja castanya.
En el balcó municipal, de tant de bot i tant de remor,
s'esfondrà la barana i caigué el governador,
va caure en el muntó de carabasses,
pegà una volta de campana i sols es veia la capsana.
El jurat mesurava i pesava les carabasses en qüestió,
calibraven una a una, per trobar al campió.
El notari va dir: Eixe carabassot és el millor.
I es referia a la capsana del senyor governador.
Ací acaba la història del senyor governador,
del concurs de carabasses i la festa del patró.
Autor(es): Jordi Moreno Caballero,Bajoqueta Rock
