Diàleg dels morts
Ara que dorm
el sol dins l'oceà, mira les flors
cobertes de rosada, són.
D'un negre viu, brillant, fèrtil,
com si la nit
tingués a ambdós extrems un mateix rostre.
Dins cada gota d'aigua
hi ha una lluna petita. Veus?
Són com ulls
Que tremolen. Totes les coses
del món tremolen, algunes
de tant fremir a penes existeixen.
Autor(es): Andreu Vidal,Pere Pla
