Diamants
Dormirem avui com bèsties que s'oculten en la foscor, la obscuritat, però quan sonin les campanes… Sortirem, demà, com animals salvatges que han pres la nit, il·luminant les ombres inventades.
Tots que ens miren sense veure'ns: estàtues d'altres regnes des dels aparadors amb anells, capes i espases, i ensenyen els diamants. I ens miren els diamants.
Parlarem avui d'incendis que s'apaguen, de llums que ens van enlluernar, com si fossin sirenes.
Tots que ens miren sense veure'ns: estàtues d'altres regnes des dels aparadors amb anells, capes i espases, i ensenyen els diamants. Ens miren els diamants.
Tots que ens miren sense veure'ns, a tal velocitat passem per finestres estretes, a tal velocitat… Ningú no podrà creure que ha vist l'estela de dos cossos que ballaven
Tots que ens miren sense veure'ns: estàtues d'altres regnes des dels aparadors amb anells, capes i espases, i ensenyen els diamants. Ens miren els diamants.
