Dia trist

Naraina

Per què no hi ha
ni una mica de bellesa en aquests carrers malalts,
en aquesta gent estranya que no deixa de mirar.
Mi una mica d'elegància, gens de musicalitat,
gens de saba o energia de la que ajuda a progressar.

És un dia trist, és un dia gris
no vull semblar ferit, no vull sentir-me així.

Cares tristes i grises, terra brut i mullat,
banderes sense color i comentaris avorrits.
Bombos gruixuts i insolents, talons sense compàs
envaeixen l'espai format per negres parets.
Ocells morts busquen vida
en finestrals de postal
i ni la roba verda aporta
bon gust ni res destacat.

És un dia trist, és un dia gris
no vull semblar ferit, no vull sentir-me així.

Perquè a vegades passen dies
entre inspirar i respirar
i ni el sortir a les revistes
val per jutjar el que has guanyat.
No hi ha ni una mica d'humilitat, ni una mica d'elegància,
ni un brot de llibertat on al conversa pot brotar.

És un dia trist, és un dia gris
no vull semblar ferit, no vull sentir-me així.

No vull sentir-me així,
i passi el que passi trobaré el camí,
que jo ja sé com anar a buscar a la musa musa que surt de dins
i que treu les penes cantant-les així.
No vull sentir-me així...