Dies freds, demàs calents

Josep Thió

Uns petits versos que poden començar
boles grans de neu, un feliç despertar
són aquests dies amb la son dins dels ulls
que la fred dels teus hiverns s´esvaeix com el fum
Boira que amb la pluja mulla els teus dits
branques, molsa i pedres i la llum d'un cel gris
crida la tempesta dels núvols als ulls
despertaràs i la llet tèbia et semblarà que és feliç

Amb el dit ple de pols
amb l'oblit la foscor
dies freds, demàs calents només cal esperar.

És fosca la mirada, el safareig ple de gel
les canyes ara dormen l´oreneta no hi és
cargols i larves dormen el meu malson
i la fred dels teus hiverns ningú no la mereix

Amb el dit ple de pols
amb l'oblit la foscor
dies freds, demàs calents només cal esperar.

Sona la sirena la fàbrica al pla
núvols de tempesta que no deixen passar
el groc del teu somriure, el vermell dels petons
despertaràs i el sol de nou tornarà a brillar
Amb la llum la claror
creixerà a poc a poc
els dies freds dels teus hiverns aviat acabaran.

Amb el dit ple de pols
amb l'oblit la foscor
dies freds, demàs calents només cal esperar.