Dies i dies caminaren
"Bon viatge, doncs,
l'estel us acompanyi.
I que el pelegrí
lleuger tingui el camí.”
Quan els timbalers eren ja als planells. Van obrir-se de sobte, allà baix a la vall,
els portals de la ciutat, i quatre-cents vilatans pujaven pel camí amb timbals,
repicant i cantant,.
"Busquem una vida nova
anem a un país millor.
Tothom qui vulgui seguir-nos
prengui timbal i cançó.”
No va trigar gaire a escampar-se per les valls la brama que un estol de gent se
n’anava a buscar una vida nova: de pertot n'arribaven, i noves colles de
timbalers engrossien et seguici.
Si hom no els dona pa
i una bona paraula,
sense pietat
arrasen la ciutat.
Mil taulons units
Cridant: "Desperta fusta",
mal que mani el rei,
els tambors fan la llei.
Davant un barranc
o un riu que el pas els barra,
taulons engalzant
un pont fa camí franc.
Set Mil timbalers,
per a ells no hi ha fronteres
ni un exèrcit fort,
la vida ni la mort.
Però per allà on passaven els timbalers, no hi havia cap país sense amo. AI
cap d'un any l’expedició s'atura. “Què barra el nostre pas?" "El mar, germans!”
Però a la platja hi havia pescadors que asseguraven: Diuen. que el mar te fi i
que llavors comença país franc. Els timbalers feren consell i rumiaren.
Després van començar a construir un vaixell. Un cop enllestit. centenars de
milers de rems van remoure l'aigua i salparen mar endins fins que només van
quedar cel i onades. Quan la lluna hagué fet sis vegades el ple, van albirar
terra davant la nau. Quina terra seria?
Autor(es): Joan Soler Amigó,Els Sapastres
