Dies Irae
I
Dies irae, dies illa, Un dia d'ira serà el dia
solvet saeculum in favilla, en què el món serà reduït a cendra,
teste David cum Sibylla. tal com anunciaren David i la Sibil·la.
II
Quantus tremor est futurus, Quin espant no es produirà,
quando iudex est venturus, quan el jutge vindrà
cuncta stricte discussurus! a aclarir-ho tot estrictament.
III
Preces meae non sunt dignae: Les meves pregàries no són dignes,
sed tu bonus fac benigne, però Vós, en ser bo, actueu amb
ne perenni cremer igne. bondat perquè no cremi en el foc
etern
IV
Confutatis maledictis, Un cop confosos els maleïts
flammis acribus addictis. i llançats a les flames voraces
voca me cum benedictis. crideu-me entre els beneïts.
Oro supplex et acclinis, Us ho prego suplicant i de genolls,
cor contritum quasi cinis: el cor angoixat, gairebé fet cendres:
gere curam mei finis. tingueu cura del meu destí.
V
Lacrimosa dies illa, Dia de llàgrimes serà aquell
qua resurget ex favilla. en què ressuscitarà de la pols
iudicandus homo reus: l'home reu per a ser jutjat.
VI
huic ergo parce Deus. A ell, doncs, perdoneu-lo, oh Déu.
Pie Iesu Domine, Pietós Jesús, Senyor,
dona eis requiem. Amen. Concediu-los el repòs. Amén.
Autor(es): Anònim
