Digues
Digues si t'il·lumina aquest somriure, digues si desitges que sempre brille.
Digues quines paraules podré dir-te, digues si tot el que vull es possible!
Digues un poema, el que més t'agrade i mentre el llisc poder acariciar-te.
Es hora de dir-me!
Digues si tinc encara prohibit, fregar-te els peus, el coll i el melic.
Digues com puc tornar-te a sorprendre, cridant t'estime i que el món s'assabente.
Digues si en despertar de matinada et falten les besades que et donava.
Es hora de dir-me!.
Si pense en nosaltres no puc escapar-me,
Dels meus sentiments tens les claus ben guardades.
No vols que m'allunye, ni vull allunyar-me.
S'uniran dos ombres que mai ningú podrà separar,
No importa si amb boira o si el sol brilla com mai.
No puc oblidar qui sempre està al meu costat...
Digues si sols posar-te colorada quan recordes que per tu m'amagava.
Digues què sents!, si estàs tan penedida de tot el que hem viscut junts cada dia.
Digues si als contes que tu sols llegir-te no em cansaria mai de perseguir-te.
Es hora de dir-me.
Si pense en nosaltres no puc escapar-me,
Dels meus sentiments tens les claus ben guardades.
No vols que m'allunye, ni vull allunyar-me.
S'uniran dos ombres que mai ningú podrà separar,
No importa si amb boira o si el sol brilla com mai.
No puc oblidar qui sempre està al meu costat...
Lluitaré davant del perill, podrem fugir de l'infern.
Que un somni a la nit no puga ser més intens
Com si aquest moment fos l'últim que tinc per veure't.
Autor(es): Andreu Valor
