Dimecres
Aquesta història comença amb 15 anys, en aquell moment en què un es creu que la vida és un joc de mil partides: fins que descobreix l'amor. I amb poc seny i molt coratge s'enfila un a conquerir les deu cançons i els quatre versos que, mentre recita com un vulgar imitador de Mishima, l'han de dur al cel dels seus dies
Quan estic al teu costat
sento les ganes de morir ofegat
pel teu desig, pel teu encís, pel teu encant.
Quan sóc massa a prop de tu
s'apaguen tots els llums
i només tu continues enlluernant-me amb els teus ulls.
Digue'm per què l'has estimat,
si després l'has abandonat
i has fet que ella patís i jo patís.
Quan sóc massa a prop de tu
s'apaguen tots els llums
i només tu continues enlluernant-me amb els teus ulls.
I així seguim fent cas a una veu que ens diu que la vida i l'amor són coses úniques, o potser no? Tanmateix no tenim manera d'esbrinar-ho ni de saber si en veritat és així. I d'aquesta manera, amb quinze anys, amb 20 o per la resta de la vida, ens aferrem a aquesta possibilitat com si no n'hi hagués cap altra, i seguim cercant una sola cançó que ens faci viure.
Quan estic al teu costat
sento les ganes de morir ofegat
pel teu desig, pel teu encís, pel teu encant.
Quan sóc massa a prop de tu
s'apaguen tots els llums
i només tu continues enlluernant-me amb els teus ulls.
Digue'm per què l'has estimat,
si després l'has abandonat,
i has fet que ella patís i jo patís.
Quan sóc massa a prop de tu
s'apaguen tots els llums
i només tu continues enlluernant-me amb els teus ulls.
