Dimecres 00:45H
Una cervesa a les set de la tarda
entra un guixaire amb ulleres de sol
deixa les penes sobre la barra
una pintora li ha robat el cor
un casament creua tota la plaça
engalanats amb joies de llautó
una cambrera sense paraules
conta les hores, els minuts, els segons
ja arribat la primavera fins, i tot llambordes han florit
una tal Rita m'espera, i desespera perquè jo no vinc
a la taula dels "marcianus", tots menys un diuen que el món és pla
i el temps que mai no descansa, em recorda que es torna a fer tard
molt tard, molt tard, molt tard
una senyora que no em saluda
quan va agafada del braç d'un senyor
un bus que marxa un altre que arriba
un vermut blanc que s'escalfa amb el sol
em diu t'estimo amb sis diòptries
li busco un núvol amb forma de cor
les orenetes miren encongides
un dia d'agost les vaig confondre amb falciots
