Dins el cercat
Si més no alcem la veu i ens encarem pensant
en l'absurda història que mai hem empassat
tot té sentit, tot és tan brillant...
I es converteix en fum tal com anem passant.
Si el foc és una arma quan el terror és sord
No ho serà també la pluja que cau quan tothom és mort?
I tu que em mires, però no t'hi veus
Caus a la trampa, del revés
i lligat de peus, me'n faig creus.
Calles, atorgues, cedeixes la veu...
Dones l'esquena a la realitat
tancat amb clau dins el cercat.
Si més no alcem la veu i ens encarem pensant
en l' absurda historia que mai hem empassat
tot té sentit tot, tot és tan brillant...
I es converteix en fum tal com anem passant.
Vius dins una gàbia amb una porta oberta:
a dins supervivència, a fora, realitat cruenta.
Dones l'esquena a la realitat
tancat amb clau dins el cercat.
Autor(es): Crack del 29