Dintre teu
Per les esquerdes de la memòria et seguiré
Tastant el flaire dels perdedors et trobaré,
Barris tant bruts, la foscor, el vici i un cert gest
D'un gat que miola recitant el nom d'Esther.
Vaig fugir ...
Anava de poeta i no em rimava res
Tocaves fons i jo solcant la teva pell
Jugava a la bohèmia amb somnis de bordell
Tu eres dona i jo només un nen.
I ara visc com els mediocres , s'hi està tant bé,
Repetint-me més que l'all, res nou a fer,
Però els fantasmes d'aquells carrers on vaig ser teu
Vessen perfumes com els que tu sues, Esther.
