Dintre teu
No és veritat que tots ens hem de morir tard o d'hora.
No és veritat que naixem i vivim sols.
Ara que la nit es fon amb el dia,
ara que sóc dintre teu,
nego la mort, nego la solitud.
Ens tornem petits i ignorem les lleis de la vida.
Els infants alcen el seu estel.
Jo alço el meu somni.
La tendresa és una casa blanca amb una finestra
des d'on em mires amb ulls de cotó fluix.
Autor(es): Xevi Planas,Xavi Múrcia
