Disculpa'm la sinceritat

Deliri

Qui eres tu per a parlar,
i disculpa'm la sinceritat.
T'has equivocat de segle,
imposant les teues regles,
i ara el poble et vol tallar el cap.

Sembles un príncep blau,
presumint de diners i palaus.
Gran conqueridor de fites,
ves amb cura no t'enfites,
no subestimes als teus esclaus.

I ara de què et queixes?
Tens el que volies, tens el que et mereixes.
Tens la cara molt dura,
sempre parla qui ha de callar.

Qui eres tu per a exigir,
si nomes mires el teu melic.
Et creus la gran estrella,
la més llesta i la mes bella,
el més noble dels lletraferits.

Sembles un predicador,
tot el dia repartint lliçons.
Des de casa amb arrogància,
avorrit i sense gràcia,
ningú es creu el teu ciber sermó.

I ara de què et queixes?
Tens el que volies, tens el que et mereixes.
Tens la cara molt dura,
sempre parla qui ha de callar.